Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

trencar v tr
1 [un vidre, etc] romper, quebrar.
2 [ametlles, etc] cascar, partir, quebrar, quebrantar.
3 med [fracturar] romper, fracturar, quebrar, quebrantar.
4 [doblegar] doblar.
5 [entravessar-se] cruzar, atravesar. Un riu que trenca un camí, un río que cruza un camino.
6 [començar] abrir. Trencar la dansa, abrir el baile.
7 fig [el color, la veu] quebrar, quebrantar.
8 fig [interrompre] romper. Trencar el silenci, romper el silencio.
9 fig [transgredir] romper, quebrantar. Trencar la paraula donada, romper la palabra dada.
10 fig [relacions, amistats] romper.
11 abs fig romper. Eren molt amics, però han trencat, eran muy amigos, pero han roto.

v intr
12 [canviar de direcció] torcer, desviarse pron. Allí el camí trenca a l'esquerra, allí el camino se desvía (o tuerce) a la izquierda.
13 [començar a sortir] romper, apuntar. La dent ja trenca, el diente ya rompe.
14 [iniciar-se] romper. Ja trenca el dia, ya rompe el día.

v pron
15 romperse, quebrarse. El càntir s'ha trencat, el botijo se ha roto.
16 med [sofrir una fractura] romperse, fracturarse. S'ha trencat una cama, se ha roto una pierna.
17 abs med [contreure una hèrnia] herniarse, quebrarse.
18 trencar-se de riure fig i fam partirse (o desternillarse, o descoyuntarse, o descuajaringarse, o mondarse, o retorcerse, o caerse) de risa.
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions